REFLEXIÓ FINAL

Per acabar, m’agradaria comentar que al llarg d’aquesta assignatura he pogut aprendre varis recursos de producció i de cerca d’informació que desconeixia i que m’han servit bastant. Destacaria sobretot l’ús del Drive, ja que ens ha permès treballar en grup però des de casa, és a dir, totes treballàvem sobre un mateix document sense haver d’estar totes quatre en una mateixa habitació.

Pel que fa a la xerrada que ens van fer, destacar la importància del diàleg amb els i les alumnes sobre les noves tecnologies. Considero que està molt bé el fet de simular, per exemple, una xarxa de la que estem gairebé tots i totes impregnats però també s’ha de saber parlar als i les alumnes de la realitat que això comporta, és a dir, de la pèrdua de privacitat, de l’autoria,etc. Aspectes que possiblement desconeixíem i que hem après al llarg d’aquesta assignatura.

D’altra banda, potser el fet que aboliria si tornés a fer l’assignatura, és el fet de realitzar un diari utilitzant la plataforma del Blog,  ja que moltes persones de l’aula no sabien com utilitzar-lo i s’ha perdut molt de temps en explicacions quan, potser, el que s’hauria d’haver fet és utilitzar una plataforma que fos més senzilla. Ara, comentar que personalment no és el primer Blog que tinc i que, almenys jo, tinc certa facilitat a l’hora d’utilitzar-lo.

Només per acabar, m’agradaria comentar la importància d’aquesta assignatura a l’hora de preparar-nos com a futurs i futures mestres dins l’Educació i les noves tecnologies, ja que considero que són dues coses que han d’anar agafades de la mà. És important que existeixi una relació de confiança per part dels mestres i les mestres a la utilització dels recursos que es troben a Internet i ensenyar als i les alumnes que, si s’utilitza amb responsabilitat, se’n poden extreure recursos que poden arribar a facilititar el nostre dia a dia.

AixÍ doncs, valoro positivament aquesta assignatura, ja que m’ha ensenyat diferents recursos, juntament amb una posada en pràctica mitjançant una xerrada. Ara, puc dir, que sóc capaç de crear un joc virtual, d’utilitzar un Drive, de saber seleccionar les pàgines web que em vaig trobant, de tenir en compte l’autoria de certes pàgines i d’entendre els possibles perills que hi ha a Internet. 

L'educació en un nou món

El fet de realitzar un treball on simulàvem que érem mestres, personalment crec que m'ha ajudat molt a l'hora d'entendre el món virtual que ens envolta a tots i a totes. Tot i que aquestes alçades de curs és molt complicat treballar en grup, crec que aquesta vegada el tema ens motivava a totes, almenys a mi. A més, destacaria la importància de la simulació que es va portar a terme durant la xerrada, és a dir, fèiem veure que nosaltres érem mestres de primària que realitzaven una xerrada informativa sobre els problemes que poden sorgir als infants referent a Internet i que la resta de companys i companyes eren els pares i mares d'aquests alumnes. 

Durant tot el procés d'elaboració del treball vaig poder entrar en contacte amb famílies, ja que una de les parts del treball era realitzar unes enquestes a les famílies per veure què en pensaven sobre les noves tecnologies, si tenien controlats els seus fills i filles quan es connectaven a Internet, etc. 

Reflexionant sobre el tema he pogut arribar a la conclusió que la millor manera d'ensenyar als i les alumnes els perills que té Internet és mitjançant el diàleg, ja que s'ha de pactar amb els infants, per exemple, les hores que han d'utilitzar Internet o a on es col·loca l'ordinador o el dispositiu del qual disposin a casa. 

De la mateixa manera, crec que és essencial que la família i l'escola vagin agafades de la mà en aquest tema, ja que no pot ser que des de l'escola es vulgui fer consciència dels perills que hi ha Internet i dels beneficis que se'n poden treure si són capaços de fer-ne un bon ús i que, des de casa, els pares i mares no siguin conscients de les hores que es dediquen a Internet o a quines pàgines entren els nens i les nenes. 

És important destacar que no crec en la prohibició, ja que hem de tenir en compte que a moltes persones quan se'ls prohibeix una cosa encara la desitgen més. Per tant, amb aquest treball he pogut veure quin pensament en tenen les famílies i quines solucions podria porta a terme si algun dia, quan em trobi dins d'una aula, tingui una situació similar. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Programació

La programació permet desenvolupar la lògica fomentant la creativitat i el treball en equip. Pot iniciar-se des de l’educació infantil amb les Bee-Boots, que són unes abelles que permeten treballar la lateralitat i la robòtica, continuar a l’educació primària amb l’Scratch i continuar en educació secundària amb l’App Inventor.

Durant la meva primera estada de pràctiques en una escola de Girona vaig poder veure en primera persona com es portaven a terme activitats amb Bee-Boots a diferents cicles. A educació infantil, per potenciar la lateralitat, els i les alumnes programaven les Bee-Boots perquè anessin a la dreta o a l’esquerra, endavant o endarrere. Per tant, havien de programar i programar implicar estructurar l’acció, comprovar i desenvolupar-la.

D’altra banda, a educació primària, més concretament, cicle infantil per poder iniciar als i les alumnes en el món de la programació es va portar a terme una mena de joc. Els nens i les nenes van rebre a l’escola una carta que els havia escrit una Bee-Bot que s’havia perdut al pati, i estava buscant les seves companyes de rusc. Els nens i les nenes van baixar al pati a buscar-la i com que estaven tan contents van decidir adoptar-la. 

Una pregunta que podria ser freqüent a l’hora d’afrontar l’aspecte de la programació a l’etapa escolar és: Per què treballar programació a l’escola?

Quan els i les alumnes aprenen a programar són capaços de desenvolupar un pensament anomenat computacional, és a dir, una habilitat molt ben valorada, ja que ajuda a resoldre problemes complicats de manera algorítmica. A més, podem veure que les disciplines que es porten a terme a l'aula, com per exemple les matemàtiques, que esdevenen una eina per aconseguir un fi, així, mitjançant aquest aspecte de les noves tecnologies, els i les alumnes desenvolupen un interès cap a les matèries. De la mateixa manera, és una eina que potencia el treball en equip i la creativitat dels membres del grup. Així doncs, considero que és un element que hem de tenir en compte a les escoles, ja que si es sap treballar bé es pot anar adaptant a tots els cursos, així des de infantil fins a sisè de primària es poden desenvolupar activitats on el centre d'aquestes sigui la programació. 

A continuació, perquè pugueu veure que tothom és capaç de programar, us deixo amb el link del que vaig realitzar jo:

https://studio.code.org/c/132286773

Treball en grup

A l’hora de reallitzar el treball en grup d'aquesta assignatura, vam decidir entre totes repartir-nos la feina per ampliar el ventall d'informació per realitzar la xerrada del dia 14 de desembre. Així doncs, vaig estar buscant informació a la pàgina web del gencat.cat  sobre com saber si el nostre fill o filla pateix ciberassetjament, quines són les causes, què podem fer, quines idees falses hi ha, quins recursos i eines i algunes de les converses que es poden donar entre pares i mares interessats i/o preocupats en el tema.

El fet de realitzar una primera cerca ens va fer adonar que aquest procés és necessari, ja que ens va permetre acotar molt més allò que necessitàvem i utilitzar estratègies de cerca diferents a les primeres. D’aquesta manera, els primers articles els vam cercar a partir del Google Acadèmic utilitzant paraules clau com ara TIC, família, problemes, Internet. Un cop escollits ens vam reunir per seguir uns criteris per a l’avaluació de la informació, és a dir, per saber quins articles calia llegir: autoria, actualització, llicència d’ús i fiabilitat.  

En la segona recerca vam tenir en compte més criteris, com per exemple: disseny del lloc, és a dir, que el lloc que visitem tingui un sistema de menú el qual et faciliti la recerca; qualitat dels enllaços i el nombre de visites en alguns casos.

El fet de realitzar la cerca d’informació per separat em va servir per poder gestionar-me el temps a la meva manera i, després, poder-ho posar en comú amb la resta de companyes.

Som així i fem això

L’escola BetàniaPatmos forma part de la Fundació Tr@ms i crea projectes que es porten a terme perquè les escoles col·laborin entre elles. Aquesta fundació ha creat un projecte anomenat Mr. Ethics que té com a objectiu:

• Ensenyar als nens i nenes que les xarxes socials també serveixen per treballar i que no tenim per què evitar-les.

Edmod és una xarxa social pensada per l’escola, el mestre o la mestra pot cobrir als i les alumnes de la societat. Pots crear un grup donant el codi a les persones que vols que participin. Cada nen i nena té un perfil i es deixa la llibertat que cadascú posi la fotografia de perfil que més desitgi. En un primer moment ens podem trobar que els i les alumnes pengin fotos dels seus hobbies, d’aquelles coses que més els agrada, però, mitjançant debats i activitats aquesta visió canvia i es veuen immersos en la necessitat de canviar les seves imatges de perfil.

D’aquesta manera, també es dóna importància i es debat sobre la privacitat, que és un codi de conducta per quan es trobin, més endavant, amb una xarxa social ‘’de veritat’’, com podria ser Facebook o Instagram.

A l’hora de dur a terme aquest projecte es tenen en compte diferents parts: mirar, reflexionar, crear i concloure.

• MIRAR

Val a dir que Tr@ms va començar a penjar vídeos per fer consciència als i les alumnes, com per exemple aquest:

• REFLEXIONAR

Sobre el vídeo que han observat a l’aula.

• CREA

Des de l’escola van treballar diferents coses:

- Van crear notícies inventades o reals mitjançant el powert point perquè enteguessin que tothom es pot inventar notícies que cal contrastar. 

- Van crear enquestes per veure la quantitat d'hores que utilitzen la resta de companys i companyes.

- Van crear vinyetes compartides amb nens i nenes d'altres escoles. 

- Van aprendre a buscar publicitat que sorgeix quan naveguem per Internet. 

- Van enregistrar un vídeo. 

- Van fer fotografies tenint en compte que el context que treballaven era la Salut i, a partir d'aquí, van aprendre a passar imatges de la càmera a l'ordinador i de l'ordinador a un Drive per aprendre a compartir en línia i veure que es pot treballar tots alhora dins d'un mateix document. 

El treball més interessant que considero que van fer és el treball del Cyberbulling amb un nen o nena de primer d’E.S.O, per tant, el context els era proper.

•       Conclou

S'ha comentat que a l'hora de programar els i les mestres tenen molta feina. De tota manera penso, personalment, que aquesta és la feina que té un mestre o una mestra.

-     Hi havia una temporització diferent entre els i les alumnes quan es portaven a terme les activitat.

En aquest cas considero que s’ha de tenir sempre molt present que cada nen i nena té el seu temps per realitzar les activitats i que, aquest temps, s’ha de respectar.

El fet d’haver especialistes en un sol tema no permet conèixer als altres, per tant, la proposta no és realista perquè no coneixen els altres conceptes. Un cop acabat el Crea, s’ho compartien entre una escola i una altra i s’agrupaven amb altres escoles depenent del tema que han realitzat. Es crea a l’aula un decàleg no només amb informació de la seva classe sinó també tenint en compte els coneixements que van adquirir l’altra escola.

• Problemes:

Els mestres i les mestres van estar molt pendents de connectar-ho tot, persones que havien triat ser mestres i la realitat és que estàs amb nens i nenes però tens molta pressió a l’hora de programar-ho tot.